Occitan aranés
Exercicis d'ortografia e gramatica aranesa de nivèu A1 e A2
dimarts 10 d’abril de 2012
dimarts 3 d’abril de 2012
dimarts 27 de març de 2012
diumenge 25 de març de 2012
Mots que cau saber
ACORNERAR
Tanlèu coneishèren se qui ère, l'acornerèren. Tostemp que dèishe es causes acornerades.
ADOCIR / ABLANIR
Eth temps s'adocís. Eth ma de caishau se m'a adocit.
ALENDAR
Cau alendar peth nas, atau er aire se cale caud enes paumons.
ALONGAR
Se cuelhes aguesta virada allongaràs eth camin.
ALUGAR
Aluga era lum tanlèu barre era net. Damb es aluquets lèu aluguèc eth huec.
AMIAR / MIAR
Qui de vosati amiarà eth coche? Les amièren entà çò deth metge.
AVITZAR
Cau avitzar eth pan dera pòrta damb avitzi mès longhi.
BALHAR / DAR
M'as de balhar era adreça de Pèir. Balhà-me qauquarren entà escríuer.
BARRAR
Barratz es pòrtes e dauritz es hièstres.
BATALHAR
Sonque hè que batalhar dia e net damb es vesins.
BOHAR / BUHAR
Peth maitin bohaue ua gisca plan heireda. Arribar en tot buhar com un miei escanat.
BRACAR
Bracà-me pan entà vrespalhar. Se braquèc un dit damb era pica.
BREMBAR
Brembà-te'n de vier lèu entà casa. Brembatz-vo'n d'aqueri que non son aué aciu amassa damb nosati.
CÒDER
Brembà-te'n de hèr còder es cedes.
CONDAR / EXPLICAR
Compreni tot çò que m'as condat.
CÓSER
Te cau cóser un boton en tricòt. Eth sarte cos damb era agulha espuntada.
CUÉLHER
Cuelhec es sòs deth dessús deth taurelh e se n'anèc entà dehòra. Cuelheram ua cistalha de ceps. Cuelhec pòur e hugec.
DAURIR
Daurisqui era pòrta. Era pòrta ei dubèrta.
DEISHAR
È deishat era hemna e eth mainatge en casa.
DEMANAR
Me demanèc quina ora ère. Me demani s'a rason quan ditz aquerò.
DEMORAR
M'auries de demorar deuant dera pòrta deth cafè. Es sòns oncles demoren tot er an en Tolosa.
DÉUER
Te vol pagar es sòs que te deui. Deu d'èster luenh aqueth país...
DÍDER
Toti escotauen çò que didie.
EMBARRAR
Embarri es oelhes en un pàrrec deth prat. L'embarrèren ena preson pr'amor qu'auie panat.
EMBROMAR-SE / EMBARANAR-SE
Auè mèrque mau temps, eth cèu ei embromat.
EMPODOAR
S'es causes seguissen atau, empodoaram totes es treuetes des arrius.
ENDONVIAR
Guairi numeròs as endonviat aguest viatge? Mos calerà endonviar bèra causa entà gessé-mo'n d'aguest endrabalh.
ESBLEGIR
S'ha esblegit era pelha tamb aguest bronc dera prüèra.
ESDEJUAR
Entà esdejuar me mingi dus ueus chauchats, bèra talhada de pan tamb boder e un bòl de lèit damb mèu. Esdejuam soent entath torn des ueit.
ESTAR
M'estongui aciu enquia dimèrcles que ven.
ÈSTER
Sò de Les. Èm de Gessa. Èren dotze. Sò arribat hè ua ora.
FLINCAR / FLANCAR
Tè! Un aute carrèr que me l'a tornat a flincar aqueth gatilop!
GANDIAR
Sonque hè que gandiar pes carrèrs com un praube des crostets.
GÉSSER
Deth trabalh ges entath torn des ueit e mieja deth ser. Gesseren tà dehòra ath cap d'un sinhau.
GUARDAR / ESPIAR
Guarda açò que me sò trapat. Guardèrem ce que i auie e mo'n tornèrem.
JÚNHER
Cau júnher aguest cap de còrda damb aquest aute. A junhut et parelh e se n'a anat a laurar.
LIÉGER
Sai liéger en occitan. Liegi un polit conde entath mainatge.
NEURIR
Damb eth sòn jornau neurís a tota era familha.
OISHINAR
Qu'oishines laguens d'aqueth coche?
PARLAR / DEVISAR
En tot parlar era gent s'entén.
PLÒIR
Non a ploigut des deth mes passat. Quan comence a plòir toti s'embarren en casa.
PÚDER
Aciu laguens putz a poirider.
QUÈIR
Queiguec d'ua nautada de ueit mètres.
REBREMBAR
Ei polit rebrembar eth temps vielh.
RECÉBER
Recéber non ei pas balhar.
REDIGIR
Eth secretari redigic còp sec eth document.
RESPÓNER
Li demanè çò que pensaue, e me responèc que i ère cossent.
REVIRAR
Quan entrèc toti se revirèren tà guardar-lo.
ROMAR
Aqueth òme non hè que romar toth eth dia.
RÓMPER
Damb aguesta nheuada qu'a queigut mos va caler rómper.
RUSCAR
Eth mainatge ei lord, lo cau ruscar.
SAJAR
Cau sajar d'apraiar eth coche senon non poderam anar de viatge. Sajà-te de hè-li bèra causa.
SÈIR-SE / SETIAR-SE
Sè-te ena cagira. Se seiguet (setièc) en fautulh sense hèr bric de bronit.
TIER
Eth mainatge se botjaue fòrça e sa mair non lo podie tíer. Guaire ten aguest vaishèth?
TRAPAR
Trapi qu'aciu se minge plan.
USCLAR
Se non ties ocmpde t'usclaràs eth peu.
VRENHAR
Enguan anaram a vrenhar en Bordèus.
VRESPALHAR
Nosati vrespalham soent entath torn des sies. Eth que non trabalhe non vrespalhe.
450 mots que cau saber entà començar a liéger, escríuer e parlar er occitan dera Val d'Aran.
Centre de Normalisacion Lingüistica dera Val d'Aran
Tanlèu coneishèren se qui ère, l'acornerèren. Tostemp que dèishe es causes acornerades.
ADOCIR / ABLANIR
Eth temps s'adocís. Eth ma de caishau se m'a adocit.
ALENDAR
Cau alendar peth nas, atau er aire se cale caud enes paumons.
ALONGAR
Se cuelhes aguesta virada allongaràs eth camin.
ALUGAR
Aluga era lum tanlèu barre era net. Damb es aluquets lèu aluguèc eth huec.
AMIAR / MIAR
Qui de vosati amiarà eth coche? Les amièren entà çò deth metge.
AVITZAR
Cau avitzar eth pan dera pòrta damb avitzi mès longhi.
BALHAR / DAR
M'as de balhar era adreça de Pèir. Balhà-me qauquarren entà escríuer.
BARRAR
Barratz es pòrtes e dauritz es hièstres.
BATALHAR
Sonque hè que batalhar dia e net damb es vesins.
BOHAR / BUHAR
Peth maitin bohaue ua gisca plan heireda. Arribar en tot buhar com un miei escanat.
BRACAR
Bracà-me pan entà vrespalhar. Se braquèc un dit damb era pica.
BREMBAR
Brembà-te'n de vier lèu entà casa. Brembatz-vo'n d'aqueri que non son aué aciu amassa damb nosati.
CÒDER
Brembà-te'n de hèr còder es cedes.
CONDAR / EXPLICAR
Compreni tot çò que m'as condat.
CÓSER
Te cau cóser un boton en tricòt. Eth sarte cos damb era agulha espuntada.
CUÉLHER
Cuelhec es sòs deth dessús deth taurelh e se n'anèc entà dehòra. Cuelheram ua cistalha de ceps. Cuelhec pòur e hugec.
DAURIR
Daurisqui era pòrta. Era pòrta ei dubèrta.
DEISHAR
È deishat era hemna e eth mainatge en casa.
DEMANAR
Me demanèc quina ora ère. Me demani s'a rason quan ditz aquerò.
DEMORAR
M'auries de demorar deuant dera pòrta deth cafè. Es sòns oncles demoren tot er an en Tolosa.
DÉUER
Te vol pagar es sòs que te deui. Deu d'èster luenh aqueth país...
DÍDER
Toti escotauen çò que didie.
EMBARRAR
Embarri es oelhes en un pàrrec deth prat. L'embarrèren ena preson pr'amor qu'auie panat.
EMBROMAR-SE / EMBARANAR-SE
Auè mèrque mau temps, eth cèu ei embromat.
EMPODOAR
S'es causes seguissen atau, empodoaram totes es treuetes des arrius.
ENDONVIAR
Guairi numeròs as endonviat aguest viatge? Mos calerà endonviar bèra causa entà gessé-mo'n d'aguest endrabalh.
ESBLEGIR
S'ha esblegit era pelha tamb aguest bronc dera prüèra.
ESDEJUAR
Entà esdejuar me mingi dus ueus chauchats, bèra talhada de pan tamb boder e un bòl de lèit damb mèu. Esdejuam soent entath torn des ueit.
ESTAR
M'estongui aciu enquia dimèrcles que ven.
ÈSTER
Sò de Les. Èm de Gessa. Èren dotze. Sò arribat hè ua ora.
FLINCAR / FLANCAR
Tè! Un aute carrèr que me l'a tornat a flincar aqueth gatilop!
GANDIAR
Sonque hè que gandiar pes carrèrs com un praube des crostets.
GÉSSER
Deth trabalh ges entath torn des ueit e mieja deth ser. Gesseren tà dehòra ath cap d'un sinhau.
GUARDAR / ESPIAR
Guarda açò que me sò trapat. Guardèrem ce que i auie e mo'n tornèrem.
JÚNHER
Cau júnher aguest cap de còrda damb aquest aute. A junhut et parelh e se n'a anat a laurar.
LIÉGER
Sai liéger en occitan. Liegi un polit conde entath mainatge.
NEURIR
Damb eth sòn jornau neurís a tota era familha.
OISHINAR
Qu'oishines laguens d'aqueth coche?
PARLAR / DEVISAR
En tot parlar era gent s'entén.
PLÒIR
Non a ploigut des deth mes passat. Quan comence a plòir toti s'embarren en casa.
PÚDER
Aciu laguens putz a poirider.
QUÈIR
Queiguec d'ua nautada de ueit mètres.
REBREMBAR
Ei polit rebrembar eth temps vielh.
RECÉBER
Recéber non ei pas balhar.
REDIGIR
Eth secretari redigic còp sec eth document.
RESPÓNER
Li demanè çò que pensaue, e me responèc que i ère cossent.
REVIRAR
Quan entrèc toti se revirèren tà guardar-lo.
ROMAR
Aqueth òme non hè que romar toth eth dia.
RÓMPER
Damb aguesta nheuada qu'a queigut mos va caler rómper.
RUSCAR
Eth mainatge ei lord, lo cau ruscar.
SAJAR
Cau sajar d'apraiar eth coche senon non poderam anar de viatge. Sajà-te de hè-li bèra causa.
SÈIR-SE / SETIAR-SE
Sè-te ena cagira. Se seiguet (setièc) en fautulh sense hèr bric de bronit.
TIER
Eth mainatge se botjaue fòrça e sa mair non lo podie tíer. Guaire ten aguest vaishèth?
TRAPAR
Trapi qu'aciu se minge plan.
USCLAR
Se non ties ocmpde t'usclaràs eth peu.
VRENHAR
Enguan anaram a vrenhar en Bordèus.
VRESPALHAR
Nosati vrespalham soent entath torn des sies. Eth que non trabalhe non vrespalhe.
450 mots que cau saber entà començar a liéger, escríuer e parlar er occitan dera Val d'Aran.
Centre de Normalisacion Lingüistica dera Val d'Aran
divendres 23 de març de 2012
Eth present der indicatiu
| ANAR | AUER | CÓRRER | CREIR | DAR |
| vau vas va vam vatz van |
è as a auem auetz an |
corri corrres cor correm corretz corren |
creigui cres cre credem credetz cren |
dongui das da dam datz dan |
| DÉUER | DÍDER | DORMIR | ESCRÍUER | ÈSTER |
| deui deues deu deuem deuetz deuen |
digui dides ditz didem didetz diden |
dormisqui dormisses dormís dormim dormitz dormissen |
escriui escriues escriu escriuem escriuetz escriuen |
sò ès ei èm ètz son |
| GÉSSER | HÈR | JOGAR | LIÉGER | MÉTER |
| gesqui gesses ges gessem gessetz gessen |
hèsqui hès hè hèm hètz hèn |
jògui jògues jògue jogam jogatz jòguen |
liegi lieges lieg liegem liegetz liegen |
meti metes met metem metetz meten |
| MÒIR | PARLAR | PODER | PRÉNER | QUÈIR |
| mòigui mòs mò moiguem moiguetz mòn |
parli parles parle parlam parlatz parlen |
posqui pòdes / pòs pòt podem podetz pòden |
preni prenes pren prenem prenetz prenen |
quèigui quès què quèm quètz quèn |
| SABER | SÈIR | TIER | TRÈIR | VALER |
| sai / sabi sabes sap sabem sabetz saben |
sèigui sès sè sèm sètz sèn |
tengui ties ten tiem tietz tien |
trèigui très trè trèm trètz trèn |
valgui vales vau valem valetz valen |
| VEIR | VIER | VÍUER | VOLER | CABER |
| veigui ves ve vedem vedetz ven |
vengui vies ven viem vietz vien |
visqui viues viu viuem viuetz viuen |
voi vòs vò volem voletz vòlen |
cabi cabes cap cabem cabetz caben |
dimarts 20 de març de 2012
dimarts 13 de març de 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)